LA DEMOCRÀCIA SOTA ATAC: xarxes socials, desinformació i control jurisdiccional en les eleccions brasileres de 2022

El debat sobre les relacions entre Dret i Tecnologia acapara cada dia més espai en els àmbits acadèmics, així com en els usos de les pràctiques jurídiques a tot el món. Aquestes innovacions en moltes ocasions són celebrades, però, en unes altres, són objecte de preocupació, igual que el futur de les institucions politicojurídiques i, fins i tot, de la pròpia cultura jurídica.

En aquest ambient, un dels temes més preocupants és el de l’impacte de la “Revolució d’Internet” en l’àmbit de la política i, especialment, en el camp de la democràcia liberal.

En aquest context, amb una mirada retrospectiva, podem dir que hem passat d’una lectura positiva sobre les potencialitats de les noves tecnologies i, en particular, de les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTICs), pel que es creia que seria el futur de la democràcia, com a ampliació dels espais, dels actors i de les pràctiques democràtiques. Aquesta posició és defensada en la literatura especialitzada en les últimes dècades del segle XX i la primera de l’actual (XXI).

Els successos ocorreguts entre el final de la primera dècada i els anys inicials de la segona van portar a pensar que la democràcia liberal entraria en una nova fase de redisseny. Poden assenyalar-se, a tall d’exemple, els fets ocorreguts a Egipte, el moviment Occupy Wall Street o el moviment dels indginats a Espanya, entre altres.

Fins i tot al Brasil, durant les manifestacions de juny-juliol de 2013, hi havia una certa percepció vinculada a aquesta concepció. La democràcia estava sent “qualificada i quantificada” amb l’ús de les NTICs.

Des de llavors, alguna cosa va canviar. El cas Cambridge Analytica i la repercussió del Brexit i de l’elecció de Donald Trump als EUA va fer aparèixer una nova percepció. Ara guanya força una lectora, en certa manera ja present amb anterioritat en el debat acadèmic -per exemple “Gli Ingegneri del caos: teoria e tècnica dell’Internaziole populista” -, que identifica potencialitats negatives per a la “cyberdemocracia”.

Amb la publicació de la fórmula utilitzada per a la identificació, perfilament, condicionament i predisposició dels ciutadans i, particularment, dels electors, va començar a revisar-se aquesta lectura inicial i es va adoptar una visió més crítica-reflexiva, quan no pessimista, per al present i el futur de la democràcia liberal i dels seus mètodes.

El que es va veure va ser l’ús massiu dels mitjans digitals per a la cooptació dels electors, així com per al condicionament de conductes, sobretot a través de models algorítmics d’emmagatzematge i tractament de dades.

El trànsit d’una “era de la informació” a una “era de la quantificació” crea nous interrogants sobre la relació entre democràcia i tecnologia, en un sentit que suposa passar de la “ciberdemocracia” a la “fakedemocracia”, això és, per a una nova era populista-autoritària, projectant una crisi profunda dels models democràtics.

Brasil no ha quedat immune en aquest procés. A les eleccions de 2018, es van identificar pràctiques de comunicació que incitaven el discurs de l’odi, informació anticientífica i tota mena de desinformació. Malgrat les alertes, es va veure una completa desorientació de les estructures politicoinstitucionals per a fer front a l’ús de les NTICs en el procés electoral d’aquell any, que va portar a la victòria en les urnes del candidat d’extrema dreta.

Després de la investidura, des d’algunes xarxes socials es va seguir construint un relat propi del poder, que erosionava la legitimitat democràtica de la Constitució Federal brasilera de 1998.

Durant el període 2019-2022, en tot l’espectre comunicatiu de l’extrema dreta brasilera es va observar la proliferació de “fake news”, del discurs de l’odi, etc., més de l’ús del que anomenem “milícies digitals” a les xarxes socials, en un procés orgànic -que, fins i tot, com es va saber més tard, era animat des d’esferes del Palau de Govern, per persones properes al President, que forjava un procés de radicalització dels membres dels grups creats en el WhatsApp, Tik Tok, Instagram, Facebook, YouTube, Twitter, Kwai i Telegram, entre altres[i].

En aquest context, les institucions, sobretot les del Sistema de Justícia Electoral, d’una banda, van ser atacades i bombardejades amb discursos de deslegitimació basats en la desinformació i, per un altre, van assistir atònites a l’ús massiu dels mecanismes digitals, al 2018. Posteriorment, en les eleccions locals -municipals- de 2020, malgrat tractar-se d’un àmbit reduït, els grans municipis, especialment, van ser utilitzats com una espècie de laboratori per al que s’esdevindria al 2022, amb les noves eleccions presidencials.

Aquell any, es va viure un enfortiment de l’ús dels mitjans digitals per a la deslegitimació del Sistema Electoral brasiler per a permetre el desenvolupament i radicalització de conductes i pràctiques socials.

Al mateix temps, el Sistema de Justícia Electoral va crear i va reforçar estratègies amb l’objectiu de regular, administrar i actuar contra aquestes pràctiques. En resum, en l’apartat normatiu es va dictar la Resolució TSE núm. 23714/2022, per a normalitzar l’ús de les NTICs, especialment en relació a la desinformació. En l’àmbit administratiu, es van crear instruments i serveis per a la identificació de publicacions falses o de desinformació i per a l’orientació als electors perquè no es contaminessin per aquestes publicacions. Entre elles podem destacar “Fet o rumor”[ii] o l’aplicació “Pardal”, que permet enviar denúncies a la Justícia Electoral, a més d’un “Sistema d’Alerta”, que permet el registre de denúncies relatives a desinformació, discurs d’odi, violència política i recepció de missatges no desitjats amb contingut electoral (els anomenats “trets en massa”, generalment realitzats per mitjà de “bots” o per serveis especialitzats”.

Des d’una perspectiva estrictament jurisdiccional, es van instaurar diferents procediments per al càstig i imposició de conseqüències jurídiques per la difusió de tals continguts en les xarxes socials. Aquí, considerant les característiques d’aquests nous instruments, la Justícia Electoral va promoure “acords de col·laboració mútua” amb les plataformes que operen les xarxes socials al Brasil, amb la finalitat que les mateixes actuessin en el combat contra la desinformació a les eleccions de 2022.

Així es va organitzar el Sistema de Justícia Electoral per al procés electoral de 2022 al Brasil.

Una altra de les novetats presentades va ser la creació de Missions d’Observació Electoral Nacionals (MOE), la qual cosa va permetre que la societat civil o institucions d’ensenyament, entre altres, proposessin projectes d’acompanyament del procés electoral, contribuint així a la millora del sistema electoral brasiler i a la fiabilitat del procés electoral.

En aquest àmbit, vam tenir l’oportunitat de liderar un Grup d’Observadors Electorals, acreditats pel Tribunal Superior Electoral, l’objectiu del qual va ser el d’acompanyar el procés electoral per a la Presidència de la República i l’ús de les xarxes socials, per a analitzar la capacitat del Sistema de Justícia Electoral de lluitar contra aquesta “màquina de desinformació” present en les democràcies liberals.

Al llarg d’aquest període, vam fer seguiment del que ocorria en l’ambient digital, així com de l’efectivitat de les pràctiques adoptades per a la seva regulació, control i combat.

En aquest moment, en una anàlisi preliminar dels resultats, podem extreure algunes dades inicials, la qual cosa ens permetran, al final, oferir algunes conclusions, així com suggeriments de millora, revisió i adopció de nous mecanismes i estratègies.

Per a exemplificar, vam poder identificar, encara que aquest número encara pot ser revisat, un total de 531 accions proposades al Tribunal Superior Electoral, per ser aquest l’autoritat competent per a resoldre les accions judicials que afectaven les candidatures presidencials. Aquest univers, quan sigui actualitzat, servirà de paràmetre per a algunes anàlisis conclusives, mostrant, per descomptat, la freqüència d’aquest contingut.

En un primer moment, l’anàlisi d’aquests processos judicials apunten a les plataformes més utilitzades i, per tant, a les quals es van enviar un major nombre de requeriments per al bloqueig de comptes o la retirada de contingut, si bé, en alguns casos, la mateixa publicació apareix en més d’una plataforma digital.

Les dades també mostren que les xarxes digitals -plataformes, llocs propis o de notícies- són els principals mitjans utilitzats per a la divulgació i propagació de desinformació, discurs d’odi, etc., quedant en un lloc secundari, encara que existent, els mitjans analògics.

En relació a qui recorre al Sistema de Justícia buscant un pronunciament contra una publicació que considera disconforme amb la legislació electoral, en el cas del Brasil, al 2022, durant les eleccions presidencials, podem observar que la coalició del candidat Lula -Brasil Esperanza- va ser la que més va acudir als jutges, la qual cosa indica de quant van utilitzar els seus adversaris la desinformació, en un sentit ampli. D’altra banda, la coalició del llavors President i candidat -Bolsonaro- també va acudir a aquests instruments per a buscar l’actuació de la jurisdicció electoral, encara que apareix en menor nombre d’ocasions.

D’altra banda, com a part denunciada, de nou les dues coalicions dels principals candidats són aquelles que apareixen en la majoria dels procediments judicials. No obstant això, crida l’atenció la presència dels candidats individualment. A més, quant a la resta, s’observa que els fills del candidat Bolsonaro, diputats i una empresa de mitjans tradicionals són presents en nombrosos casos. Una lectura contextualitzada permet evidenciar que els majors propagadors de “desinformació” pertanyen a l’espectre “bolsonarista”, vinculats a la vessant d’extema dreta.

En referència a l’objecte dels procediments, la major part d’ells pretenen obtenir un pronunciament de “dret de rèplica”, o qüestionen el contingut (dades no veritables i conscientment falsos, d’acord de la Resolució esmentada més amunt).

Aquestes primeres dades tabulades tenen un caràcter instrumental, permetent conèixer quantitativament l’impacte de l’ús de les NTICs en el procés electoral de 2022, per a la Presidència de la República, així com algunes referències quant al contingut de les qüestions plantejades davant el Tribunal Superior Electoral (TSE).

Queda pendent, no obstant això, l’anàlisi de l’efectivitat dels mitjans utilitzats per al manteniment de la integritat del procés electoral, així com les repercussions del mateix per a la cultura jurídica, tal com és estudiat per part del grup vinculat al MOE/TSE/FDV que coordino. Tan aviat com estiguin concloses es faran públiques.

Una conclusió primària apunta, de nou, al paper de les NTICs en les democràcies liberals, amb un predomini accentuat del seu ús per a discursos de i pràctiques de desinformació, amb un fort impacte en les estructures de les institucions polítiques, en la manipulació electoral i en la deslegitimació dels resultats electorals.

Així, els riscos per a la democràcia estan molt presents i caldrà reinventar mètodes i pràctiques adequades contra la seva perillosa permanència.

D’una altra manera, aquella “utopia” inicial serà substituïda, definitivament, per la derrota de la democràcia. Cal estar atents.

[i] Diferents investigacions periodístiques apunten a operacions comunicatives orquestrades directament des de l’entorn presidencial. A tal d’exemple: NY Times (https://www.nytimes.com/es/2020/08/04/espanol/opinion/bolsonaro-oficina-odio-brasil.html), El País (https://elpais.com/internacional/2020-07-10/facebook-rompe-la-oficina-del-odio-una-red-de-88-cuentas-de-apoyo-a-jair-bolsonaro.html), O Globo (https://oglobo.globo.com/politica/cpi-da-covidfilhosde-bolsonaro-comandaram-rede-de-fake-news-na-pandemia-aponta-relatorio-final-25243495), La Nación (https://www.lanacion.com.ar/el-mundo/coronavirus-brasil-bolsonaro-nid2348809/), o, fins i tot, un exministre del Govern Bolsonaro (http://www.real.fm.br/noticia/672/sergio-moro-afirma-que-filho-de-jair-bolsonaro-carlos-bolsonaro-e-ligado-ao-gabinete-do-odio?print=1)

[ii] www.justicaeleitoral.jus.br/fato-ou-boato