Dret d’ informació i dret a entendre en la Llei Orgànica 5/2024, del dret de defensa
Catedrático de Derecho Procesal Universitat de Barcelona
En atenció a la naturalesa o classe de les persones que exerceixen el dret de defensa és possible distingir entre el dret de defensa material i el dret de defensa formal. El primer d’ells (material) es correspon amb el dret del qual gaudeix tota persona, com a tal, per ser subjecte de drets normativament fixats, amb vista a participar de la dialèctica processal i influir en la formació del convenciment judicial. Per part seva, el segon (formal) suposa contemplar l’exercici específic del dret de defensa mitjançant l’activació del patrocini tècnic dels litigants. Un dret de defensa que, en les seves dues facetes, gaudeix de rellevància constitucional com a dret fonamental bàsic de l’activitat processal: d’una part, com a cara positiva de la prohibició d’indefensió (art. 24.1 CE); i, d’una altra, com a part integrant del dret a un procés just o amb totes les garanties (art. 24.2 CE).
Dret de defensa integrat per la concurrència d’una pluralitat de manifestacions (informació, publicitat, assistència lletrada, obtenció de la justícia dins d’un termini raonable, utilització dels mitjans de prova pertinents per a la defensa, dret a l’assistència jurídica gratuïta, o dret al recurs) que no sols haguessin de ser aplicable al procés judicial, sinó també als mecanismes alternatius i complementaris de resolució de controvèrsies; i que, en el moment actual, ha de sotmetre’s a una correcta concepció de la justícia de vulnerabilitat (pensi’s, per exemple, en la perspectiva de gènere i la protecció i atenció a la discapacitat), així com a la imperiosa necessitat d’enfrontar els més que notables reptes ètics i jurídics que presideixen els fenòmens de digitalització i robotització de l’Administració de Justícia (en aquesta línia, vegeu el Reglament (UE) 2024/1689 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024).
En aquest context, resulta obligat posar en valor l’aprovació de la Llei orgànica 5/2024, d’11 de novembre (que ha entrat en vigor el 4 de desembre de 2024) i, més concretament, la necessitat de dissenyar un escenari processal i orgànic en el qual sigui factible parlar, amb propietat, d’una justícia “coneguda” i “accessible”.
Parlar de justícia “coneguda” implica prendre en consideració la creació d’un entorn propici en llaures a facilitar a la ciutadania no sols el coneixement de quins siguin els seus drets i deures, sinó també del funcionament més elemental de l’Administració de Justícia i els mitjans ADR. Entorn que requereix, sens dubte, d’una transformació del nostre actual model educatiu, l’aprofitament de la potencialitat comunicativa que correspon a les xarxes socials, la posada en marxa de programes d’elaboració de Codis del segle XXI (fàcilment accessibles i acompanyats de clares sinopsis), i la consolidació d’una comunicació transparent del funcionament dels òrgans jurisdiccionals anomenada, en última instància, a afavorir, en un context de politització de la justícia, la confiança i credibilitat en el nostre sistema judicial. Per part seva, fer-ho d’una justícia “accessible” suposa concebre una justícia comprensible, permeable al territori, no dependent dels mitjans econòmics dels justiciables, i de proximitat.
Una justícia, coneguda i accessible, que ens hagués de conduir a situar el focus, d’una part, en el model de relació entre la ciutadania i l’Administració de Justícia (dret d’informació); i, d’una altra, en l’ús de canals informació innovadors (digitalització) i accessibles mitjançant la generalització d’un llenguatge clar i senzill (dret a entendre) i la lluita efectiva contra la denominada bretxa digital.
El dret d’informació (art. 6 de la LO. 5/2024) implica, en primer lloc, que els titulars del dret de defensa tenen dret a ser informats de manera clara, simple, comprensible i accessible universalment dels procediments legals prevists per a defensar els seus drets i interessos legítims davant els poders públics (amb reforç especial respecte a les persones amb discapacitat, menors d’edat i persones de la tercera edat). En segon lloc, que aquests titulars tinguin dret a accedir a l’expedient i conèixer el contingut i estat dels processos en els quals siguin part. Així mateix, en tercer lloc, que gaudeixen del dret a ser informats de manera simple i accessible pel professional de l’advocacia que assumeixi el seu defensa, sobre la gravetat del conflicte per als interessos i drets afectats, la viabilitat i oportunitat de la seva pretensió, l’oportunitat de fer ús dels mitjans alternatius i complementaris de resolució de conflictes, les estratègies processals més adequades, l’estat de l’assumpte en el qual estiguin intervenint i les incidències i resolucions rellevants que es produeixin, els costos generals del procés i del procediment per a la fixació d’honoraris, de les conseqüències derivades d’una eventual condemna en costes, de la possibilitat de sol·licitar el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta, i de la identitat del professional de l’advocacia, mitjançant el seu número de col·legiat i col·legi d’advocacia de pertinença. D’altra banda, en quart lloc, que, en l’àmbit judicial, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la Fiscalia General de l’Estat (FGE), el Ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts i les CCAA amb competències en la matèria oferiran informació bàsica sobre les característiques i requisits generals dels diferents procediments judicials, així com perquè les persones puguin formular sol·licituds i reclamacions i exercir accions o interposar recursos en defensa dels seus drets i interessos legítims. Finalment, en cinquè lloc, a requerir a persones, administracions públiques i entitats privades, la informació o documents que puguin precisar amb vista als casos en què estiguessin involucrades; i, en sisè i últim lloc, a veure garantit que l’ús dels mitjans tècnics o informàtics en el procés judicial no suposi dificultat per a garantir l’efectivitat i certesa del dret d’informació, especialment en persones de la tercera edat o amb discapacitat, assegurant que la bretxa digital no acabi per condicionar l’efectivitat del seu dret de defensa.
Un dret d’informació que, com a requisit de l’exercici del dret de defensa, se’ns presenta en íntima connexió amb el dret a entendre (art. 9 de la LO. 5/2024), és a dir, amb el dret a la utilització d’un llenguatge clar en els actes, resolucions i comunicacions processals. En aquesta línia, els actes i comunicacions processals s’hauran de redactar en un llenguatge clar, de manera senzilla i accessible universalment, de manera que permetin conèixer als seus destinataris l’objecte i conseqüències de l’acte processal comunicat. De la mateixa manera, les resolucions judicials, les del Ministeri Fiscal (MF) i les dictades pels lletrats de l’Administració de Justícia estaran redactades en una llengua clara, de manera senzilla i comprensible, de manera que puguin ser compreses pel seu destinatari. En aquest sentit, seran els titulars de la potestat jurisdiccional els que, en particular, vetllaran per salvaguardar aquest dret en els interrogatoris i declaracions, tenint en compte les seves característiques personals i necessitats concretes, sense perjudici de la necessitat d’utilitzar el llenguatge tècnic-jurídic que garanteixi la seva precisió i qualitat (tot això, com és lògic, amb les oportunes precisions i reforços pel que fa a les persones amb discapacitat i menors d’edat).
Com a corol·lari de tot l’anterior, bé pot concloure’s que sense tutela judicial efectiva no és possible parlar d’una defensa real. Així doncs, sense una defensa real, malament pot aconseguir-se l’efectivitat de la tutela jurisdiccional exigida en el paràgraf primer de l’art. 24 CE; i que el dret a la informació i el dret a entendre —potser hagués convingut que la LO 5/2024 també hagués enfrontat la regulació del dret a ser entès davant els òrgans jurisdiccionals— constitueixen, com no pot ser una altra forma, genuïns pressupostos per al correcte exercici del dret de defensa (arts. 24.1 i 2 CE).
Bibliografia
ALMAGRO NOSETE, José (1989). La prohibición constitucional de indefensión, Poder Judicial (VI). Protección jurisdiccional de los derechos y libertades públicas.
ASENCIO GALLEGO, José María (2017). El derecho al silencio como manifestación del derecho de defensa, Tirant lo Blanch, Valencia.
CALAZA LÓPEZ, S – DE PRADA RODRÍGUEZ, M (2024). El derecho de defensa y su curiosa ecuación axiomática con el derecho de acción en la proyectada LO del Derecho de Defensa, Actualidad civil, n.º 2.
CAMPOS MORENO, Juan Carlos (2020). El derecho de defensa, garantía del Estado de Derecho, OTROSÍ: Revista del Colegio de Abogados de Madrid, n.º 6.
CAROCCA PÉREZ, A (1998). Garantía constitucional del derecho de defensa, José María Bosch Editor, Barcelona.
GARCÍA MOLINA, Pablo (2020). Hacia la Ley Orgánica del Derecho de Defensa, Diario La Ley, n.º 9656.
GONZÁLEZ, Salvador (2024). La Ley Orgánica del derecho de defensa: un regreso a los principios constitucionales, Economist & Jurist, n.º 285.
JIMÉNEZ CARDONA, N (2023). Aplicación de la inteligencia artificial en la toma de decisiones jurisdiccionales, Quaestio Iuris, n.º 3.
RAMOS MÉNDEZ, F (1983). La influencia de la Constitución en el Derecho Procesal español, Justicia: revista de derecho procesal, n.º I.
SANTAMARÍA PASTOR, Juan Alfonso (2024). Una norma que todos los abogados deben conocer y estudiar: la novísima Ley Orgánica del derecho de defensa, Diario La Ley, n.º 10619.
VALLESPÍN PÉREZ, D (2002). El modelo constitucional de juicio justo en el proceso civil, Atelier, Barcelona.
VALLESPÍN PÉREZ, D (2023). Los nuevos desafíos constitucionales del proceso civil, Revista General de Derecho Procesal, n.º 59.
VALLESPÍN PÉREZ, D (2024). El derecho a la información y el derecho a entender como genuinos presupuestos del ejercicio del derecho de defensa, Práctica de Tribunales, n.º 170, septiembre-octubre.
