Comentaris sobre els resultats de les eleccions generals, per Francesc Pallarés
Catedrático de Ciencia Política de la Universitat Pompeu Fabra
Els resultats d’aquestes eleccions marquen un canvi transcendental pel desenvolupament del procés polític i els seus efectes. Suposen una reestructuració del sistema de partits tant des de l’oferta partidista com des de les relacions entre electors i partits, elcomportament electoral.
El PP es manté com a partit més votat (28,7%), seguit del PSOE (22%) com a segon partit i pràcticament al seu nivell se situa Podem (20,7%) que entra per primer cop al Congrés. Una mica més allunyat, un altre nou partit, Ciutadans (13,9%) queda com a quarta força. Amb un nivell de suport molt més baix IU (3,7%) és la cinquena força en nombre de vots.
En relació a la participació / abstenció no poden donar-se encara xifres definitives i comparables amb eleccions anteriors ja que encara no està inclòs l’escrutini dels residents absents. Atès que entre aquests electors es registra un nivell molt alt d’abstenció, el nivell definitiu es situarà 2-3 punts per sobre del 26,8% que apareix en els resultats provisionals, quedant al voltant del 29%. Un nivell més proper al del conjunt d’eleccions generals “de continuïtat”, al voltant del 30%, mentre a les “de canvi” s’ha situat entre el 20-25%. Atès que les de 2015 han estat clarament eleccions de canvi i amb elevat nivell de competitivitat davant la incertesa en els resultats, s’haurà d’explicar el, comparativament més elevat, nivell d’abstenció.
Conseqüència del descontentament amb la situació i desconfiança en els polítics, d’una banda, i desorientació davant d’un panorama d’oferta política més complex, apareixen com les principals hipòtesis d’explicació.
L’important retrocés dels fins llavors dos grans partits (PP i PSOE) i l’accés amb força dels nous partits (Podem i Ciutadans) deixa un sistema de partits clarament pluripartidista. IU en posició molt secundària, així com diversos partits d’àmbit no-estatal (PANE) rellevants en les seves CCAA respectives, completen l’esquema.
No pot considerar-se un esquema estable, tant pel que fa als partits com a les preferències dels electors. El canvi en el sistema de partits s’inicia en 2011 amb el fort descens del PSOE que paga en aquelles eleccions unes mesures de retallades que minen el principal referent de la seva personalitat com a partit i els seus suports electorals, deixant un ampli espai buit, un electorat desorientat , que en aquelles eleccions va en bona part a l’abstenció. El PSOE no troba la via per redefinir la seva personalitat i construir una alternativa des de l’oposició i experimenta un nou retrocés en 2015, esquitxat a més per alguns casos de corrupción.
Durant l’última legislatura, les polítiques del PP al govern tant en l’àmbit social, econòmic i de llibertats, al costat dels nombrosos i importants casos de corrupció a les seves files erosionen també fortament la imatge i els suports del PP i ho paga amb una important pèrdua de vots en 2015.
Onada de desconfiança en els partits que han dirigit el procés i que també afecta el poder judicial, al sistema autonòmic i a la pròpia Monarquia davant algunes de les seves actuacions. Crisi de confiança en el sistema representatiu i institucional àmpliament estesa entre els ciutadans com indiquen tots els estudis d’opinió.
En aquesta situació, i davant d’ella, emergeixen Podem i Ciutadans. Encara que amb formes i orientacions clarament diferenciades coincideixen en importants aspectes de canvi plantejant la introducció de noves pràctiques per a la regeneració de la vida política i presentant cares noves per la seva implementació. Obtenen el 34’6% dels vots enfront del 50’7% que reté els dos grans tradicionals, que resisteixen com les dues primeres forces en 34 de les 50 circumscripcions provincials.
Tant les enquestes d’opinió com els resultats de les diferents tipus d’eleccions celebrades des de 2011 han anat mostrant l’existència d’un important nivell de volatilitat en l’electorat. Un de les conseqüències de la situació econòmica, social i política és la progressiva ampliació del nombre de ciutadans sense vinculacions fortes als partits. Això possibilita el canvi de comportament (a un altre partit o l’abstenció) entre una elecció i una altra en funció de factors conjunturals en cadascuna. No s’ha de confondre amb desorientació. És un tipus de resposta a una situació més complexa, fluida i dinàmica que anteriorment.
