Conferència internacional “Les vies del federalisme: secessió i federalisme”, per Joaquin Tornos

Sota la direcció del professor Alberto López Basaguren, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc, es va celebrar a Bilbao els dies 25 i 26 de novembre la segona edició de la International Conference The Ways of Federalism. Van participar en les dues Jornades professors de Dret Públic i politòlegs d’Estats Units, Regne Unit, Canadà, Bèlgica, Itàlia i Espanya a través d’intenses sessions plenàries i grups de treball. Les diverses aportacions seran publicades pròximament en llengua anglesa. Recomanem vivament la seva lectura.

El director de la Conferència va escollir com a tema central dels debats una qüestió sens dubte polèmica i d’actualitat. Al titular la Conferència “Secessió i Federalisme” es va donar peu al fet que es plantegessin una sèrie de qüestions de gran interès: ¿per què el secessionisme apareix amb força en els últims anys als Estats d’estructura federal o àmpliament descentralitzats, com els casos de Canadà , Regne Unit o Espanya ?, què federalisme pot ser una resposta adequada a les demandes de secessió ?, ha constitucionalizarse la secessió?

L’exposició de les experiències dels casos del Quebec i Escòcia, i en sentit diferent la problemàtica belga, van permetre analitzar diverses respostes a les reivindicacions de secessió o d’àmplia capacitat d’autogovern. Es tracta de respostes basades en el reconeixement de l’existència d’un problema polític que hauria de tenir una resposta política i d’acord amb el marc constitucional existent. La institució del referèndum i la llei de la claredat merèixer una especial atenció.

També es va debatre sobre la conveniència o no de constitucionalitzar el dret de secessió. Partint de la inexistència actual del reconeixement d’aquest dret en els textos constitucionals de la pràctica totalitat dels Estats constitucionals, així com en el dret internacional, es van posar en relleu els arguments a favor i en contra de portar a la Constitució el reconeixement d’aquest dret. En totes les hipòtesis es va insistir que, en cas de reconèixer-se el dret de secessió, el seu exercici hauria d’estar en tot cas condicionat a un procediment rigorós: majories qualificades per a l’inici, període de refredament i referèndum amb àmplia majoria. El problema català també va estar molt present en les exposicions i en el debat. Es va negar l’existència d’un dret a exercir una declaració unilateral d’independència i es va criticar la Resolució del Parlament català de 9 de novembre de 2015, en la mesura que més enllà d’una simple declaració de voluntat política establia mandats d’actuació al Govern per actuar al marge de l’ordre constitucional establert.

Enfront de la reivindicació d’independència de les forces polítiques sobiranistes catalanes es va afirmar, en termes generals, que la resposta necessària i adequada és una reforma constitucional en clau federal per al conjunt d’Espanya, amb especial atenció al problema català. Sobre el contingut concret de la reforma federal es van oferir diverses alternatives. Sí va existir coincidència en que, per poder dur endavant la reforma constitucional, hauria d’esperar al resultat de les eleccions generals del 20 de desembre de 2015 i intentar arribar a un ampli consens entre els diversos partits polítics sobre la necessitat d’emprendre una reforma en profunditat del model espanyol d’organització territorial.