Seminari “El paper de la ciutadania i els jutges en la litigació climàtica”
Els litigis climàtics posen de manifest com l’accés a la justícia per part, principalment, de la ciutadania i de les ONGs està esdevenint un instrument clau per a millorar la legislació i les polítiques públiques per fer front al canvi climàtic, reforçar-ne la seva aplicació i garantir els drets humans que puguin veure’s afectats per, la cada vegada més greu, crisi ambiental causada, de forma molt significativa, pel canvi climàtic.
En la darrera dècada i, en particular, en els darrers quatre anys, els litigis climàtics han experimentat un increment espectacular arreu del món i s’han dictat sentències que han tingut una gran transcendència més enllà de les fronteres dels estats. Aquest nou fenomen de globalització jurídica incideix de ple en l’autonomia processal dels estats i també modula el principi de separació de poders, tot plantejant noves perspectives de l’àmbit polític reservat als poders legislatiu i executiu davant el judicial.
La intensitat del control judicial s’ha vist molt notablement incrementada per la protecció dels drets humans que puguin veure’s afectats pel canvi climàtic. Tant els drets humans tradicionals –especialment, dret a la intimitat domiciliària i familiar, dret a la vida, dret a la integritat física i dret de propietat–, com el més recent dret humà al medi ambient. Així ho ha assenyalat el relator especial de Nacions Unides per al medi ambient i els drets humans en els seus últims informes i també el Tribunal Europeu de Drets Humans i la Cort Interamericana de Drets Humans, així com tribunals constitucionals i tribunals ordinaris de diversos estats. Els drets humans i els tribunals que els protegeixen aporten respostes als problemes ambientals actuals més greus com és l’emergència climàtica mitjançant la litigació climàtica.
El seminari del passat 3 de febrer va ser una reunió de treball dels membres del projecte de recerca sobre “El paper de la ciutadania i els jutges en la litigació climàtica” que va rebre l’ajut de l’Observatori de Dret Públic i que també compta amb la col·laboració de la Càtedra Jean Monnet de Dret ambiental de la UE. El seminari tenia per objectiu examinar i debatre sobre les característiques més rellevants dels litigis climàtics a través d’un enfocament interdisciplinar i de recerca aplicada. A més, va fomentar la internacionalització de la recerca ja que, entre d’altres aspectes, va analitzar el dret internacional, comparat i comunitari sobre els litigis climàtics i va comptar amb la participació de professors i investigadors de diversos països. També va centrar-se en la seva incidència a l’Estat espanyol on ja s’han plantejat els dos primers recursos contenciosos-administratius davant del Tribunal Suprem contra la inactivitat climàtica del Govern espanyol.
