Un recordatori del principi de lleialtat federal, per Eliseo Aja

Catedrático de Derecho Constitucional de la UB

Aquest principi, desenvolupat principalment pel Tribunal Constitucional Federal d’Alemanya, no es troba escrit en la seva Constitució però s’entén, especialment a partir de 1952, que deriva de el “principi federal” que recull l’art. 20 de la Constitució Alemanya. El seu sentit primer propugna que la Federació i els Länder (Estats membres) no solament han de complir les seves obligacions constitucionals sinó que han de fer-ho tenint en compte l’efecte de les seves decisions sobre els altres i també mantenint en les seves relacions una actitud amistosa que sigui favorable als interessos dels Estats membres i de la pròpia Federació.

La importància d’aquesta actitud lleial és tan gran en els sistemes federals que el principi de lleialtat s’ha estès a altres ordenaments jurídics, en alguns casos acollit per la jurisprudència, com a Canadà, en uns altres assumint-ho en la pròpia Constitució, com Suïssa (art. 44) i Bèlgica (art. 143). En tots implica una relació amistosa cap als altres estats membres i cap a la mateixa Federació, així com una actitud proactiva per facilitar l’exercici de les competències dels altres.

El ressò del principi de lleialtat ha arribat també a Espanya per orientar les relacions entre les Comunitats Autònomes i l’Estat. Com a l’origen alemany, el principi no figura en la Constitució però ha estat acollit pel Tribunal Constitucional, amb una terminologia vacilant (lleialtat constitucional, col·laboració lleial..), com a mostra una sentència de la primera època.

“…hem de reiterar de nou que l’adequat funcionament de l’Estat autonòmic se sustenta en els principis de cooperació i coordinació entre l’estat i les Comunitats Autònomes i d’aquestes entre si, a més d’en l’establiment d’un sistema de relacions presidides per la lleialtat federal, principis tots ells que han de fer-se efectius al marge, fins i tot, del règim de distribució competencial” (18/1982, FJ 14).

A més el principi de lleialtat ha estat acollit per moltes lleis (Règim Local, Finançament de les CCAA, Patrimoni de les Administracions Públiques…), incloent la llei 40/2015 de Règim Jurídic del Sector Públic (art. 140). Però l’important d’un principi constitucional com aquest va molt més lluny de la seva recepció legal perquè la supremacia de la Constitució ha de condicionar l’actitud de totes les institucions. El principi vincula tant a l’Estat com als CCAA, i per exemple la STC 209/1990 recull la crítica a l’Estat (retard en l’aprovació dels Decrets de traspassos).

La jurisprudència més recent confirma i reforça el principi i els seus efectes, encara que la seva eficàcia es qüestiona un dia sí i un altre també en el conflicte Estat-Catalunya. Quan s’escolten les greus desqualificacions de la democràcia espanyola llançades des de Washington, Brussel·les o Escòcia pel President de la Generalitat cau en el compte del lluny que estem en l’aplicació d’aquest principi constitucional.

Tots aquests elements són ben coneguts i el seu resum en aquest blog no pretén aportar res nou en un desenvolupament federal; per això és únicament un recordatori de tècniques constitucionals que podrien resultar-nos molt útils i que s’estan menyspreant. Potser podríem pensar que la lleialtat federal ja que no s’utilitza per millorar l’autonomia en un sentit federal, serveixi almenys per descartar les actituds descalificadoras que ens afebleixen a tots, a l’Estat i a la pròpia Generalitat.

Share on Facebook1Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*