La reforma de l’Estat Autonòmic. Propostes per a un debat, per Joaquin Tornos

Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona

(Versión en inglés).

En els últims mesos el funcionament del nostre Estat de les Autonomies s’ha posat en qüestió. La crisi econòmica, que ha forçat a examinar l’eficiència de totes les nostres administracions, ha suposat que en el cas de l’Estat autonòmic s’hagi arribat a qüestionar el mateix model constitucional d’organització territorial. La veritat és, no obstant això, que moltes de les deficiències del sistema autonòmic ja existien amb anterioritat a la crisi, encara que aquesta última hagi estat el detonant per obrir el debat. Per això, més enllà de propostes poc reflexives i contradictòries llançades sota la pressió de la crisi econòmica , si que pot ser oportú aprofitar l’ocasió per tractar d’identificar cuales són els problemes estructurals de l’Estat autonòmic que vénen afectant al seu correcte funcionament, per poder proposar a continuació mesurades de reforma. Apuntem a continuació alguns d’aquests problemes estructurals.

a. Una primera constatació és que la reforma del sistema autonòmic a través de les reformes estatuarias té un recorregut molt limitat. La STC 31/2010 ha deixat clar que el model d’organització territorial està conformat per la Constitució i la jurisprudència del Tribunal, per la qual cosa els Estatuts han de cenyir-se a aquest model. Si es pretén un canvi substancial de model d’organització territorial haurà de plantejar-se la reforma constitucional.

b. El sistema de distribució de competències planteja problemes de molt diversa índole. D’una banda les últimes reformes estatutàries no han servit per aclarir els respectius àmbits d’actuació, mantenint-se la conflictivitat anterior al mateix temps que s’ha recuperat la diferència no sempre funcional entre els nivells competencials de les diferents Comunitats Autònomes.

La crisi econòmica, per la seva banda, ha obert el debat sobre la racionalitat del sistema des d’una perspectiva funcional molt vinculada a les regles pròpies d’un mercat únic i a la necessitat d’evitar duplicitats i els seus costos derivats. Des de plantejaments similars algunes Comunitats Autònomes han plantejat la devolució d’algunes de les seves competències en jutjar que la seva gestió autonòmica havia demostrat ser ineficaç, unes altres es neguen a assumir nous traspassos, mentre que unes altres des de posicionaments diferents reclamen ampliar l’autogovern i donar major contingut polític a les seves competències.

El problema de la delimitació del bàsic continua generant conflictes. La jurisprudència del Tribunal Constitucional sembla haver esgotat la seva utilitat una vegada s’han definit els grans paràmetres per identificar els requisits materials i formals de la normativa bàsica. Però la casuística és molt rica en la seva varietat i reclama una forma prèvia i paccionada d’establir en cada cas què és el bàsic a partir dels criteris generals ja existents.

Un nou sistema de distribució competencial més clar, adequat a la realitat d’un Estat del primer terç del segle XXI, i més garant de les competències autonòmiques a partir precisament de la seva major claredat, hauria de portar-se al text constitucional, posant fi al principi dispositiu.c. El Tribunal Constitucional, com a peça central per a la resolució dels conflictes entre l’Estat i les Comunitats Autònomes ha de recuperar el seu prestigi i ser complementat amb el recurs a altres vies prèvies que permetin evitar el conflicte. La seva posició central ha d’acompanyar-se de vies alternatives que permetin evitar la formalització jurídica dels litigis, instaurant vies d’acord polític previ. El procediment d’elaboració de les lleis que afecten directament a les Comunitats Autònomes , i la delimitació del bàsic, han de poder-se dur a terme a través de procediments legislatius en els quals ambdues parts poden arribar a acords. El Senat hauria de jugar en aquest sentit un paper determinant. Les Conferències sectorials també haurien d’ajudar a aquesta elaboració conjunta de les normes estatals amb incidència autonòmica.

D’altra banda el Tribunal ha de recuperar el prestigi institucional avui qüestionat, i a més ha de dictar les sentències en un termini raonable. Quan les sentències tenen una mitjana de retard de més de set anys, el recurs al Tribunal manca de sentit.

c. La complexitat en l’organització i funcionament d’un Estat compost reclama la potenciació dels mecanismes de col·laboració i cooperació horitzontals i verticals. Les Conferències sectorials, els convenis, les Conferències de Comunitats Autònomes i les Conferències de Presidents han de ser mecanismes que funcionin de manera ordinària, l’activitat de la qual sigui d’interès per a les parts implicades.

d. El model de finançament requereix un acord substancial i sostenible. No sembla raonable que cada cinc anys es modifiqui la LOFCA sobre la base de les pressions del moment i sense un mínim marc constitucional de referència. Han de portar-se al text constitucional els principis essencials del model de finançament, i garantir que la concreció del sistema comú requereix en tot caso un acord multilateral. Al mateix temps es podria establir que el concert és un règim singular que no exclou el deure respectar el principi de solidaritat.

e. Al costat d’aquests problemes, que responen en general als problemes clàssics de tot Estat compost, en el cas espanyol s’afegeix el problema polític consistent en la necessitat de reconèixer els fets diferencials que permetin un acomodament fàcil de les diverses sensibilitats i realitats dels pobles que componen l’Estat espanyol. Aquest reconeixement del singular ha d’aconseguir-se sense que es vegi en això tractes de privilegi i sense que la diferència qüestioni la igualtat bàsica dels drets fonamentals, ni posi en perill el funcionament del conjunt com un sistema eficient.

De totes aquestes qüestions vam tenir ocasió de parlar en el Fòrum de les Autonomies, organitzat per l’Institut de Dret Públic i celebrat a Madrid el 25 de juny en el Senat. El Fòrum, que neix amb vocació de permanència, va permetre reunir a representants de l’Administració General de l’Estat, de les Comunitats Autònomes i de l’Acadèmia per debatre sobre la realitat actual de l’Estat de les Autonomies, identificar els seus problemes i formular propostes de reforma.

Per veure les activitats del Fòrum de les Autonomies, faci clic en el següent link.

· El contingut de la pàgina és anterior a la celebració del Fòrum.
· Els resultats de les jornades es publicaran al setembre.

 

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*