La defensa del interessos col·lectius en el contencios-administratiu, per Àlex Peñalver i Cabré

Profesor Titular de Derecho Administrativo de la UB

(English version).

Un dels principals reptes de la justícia administrativa del present segle és la tutela dels interessos col·lectius, tal com ha destacat el magistrat del Tribunal Suprem José Manuel Bandrés Sánchez-Cruzat.

Per començar cal deixar clar què són els interessos col·lectius ja que, sovint, hi ha una gran confusió. Jo els contemplo com la forma de recepció pel dret intern dels drets humans que tenen per objecte béns jurídics col·lectius (en especial, els sorgits al darrer terç del segle XX) i que es caracteritzen per tres aspectes: a) la seva titularitat és col·lectiva, fins i tot, de tota la col·lectivitat; b) el seu objecte són béns jurídics col·lectius no susceptibles d’apropiació individual i exclusiva (un dels més rellevants és el medi ambient, però n’hi ha molts altres com, per exemple, els interessos col·lectius dels treballadors o  dels consumidors i usuaris); i c) la protecció que reclamen no es limita a la mera defensa davant l’Estat (com els drets liberals), ni a prestacions de l’Estat (com la majoria dels drets socials) sinó que exigeixen noves formes de participació de la ciutadania per a la protecció d’aquests béns jurídics col·lectius.

Cal diferenciar-los d’altres supòsits com els múltiples interessos individuals on  l’exercici col·lectiu resulta necessari per a la seva protecció jurisdiccional. Certament un mateix fet (per exemple, la contaminació d’un riu) pot afectar interessos col·lectius (la qualitat ecològica del riu) i múltiples interessos individuals (lesions o molèsties a desenes de milers de persones físiques per la intoxicació patida en consumir l’aigua contaminada). Però el bé jurídic afectat en aquests dos casos és totalment diferent i també la seva tutela judicial.

És important destacar que els interessos col·lectius són una de les manifestacions destacades de la globalització jurídica en tant que  son objecte de tutela pel dret internacional (per exemple, el Conveni d’Aarhus per la protecció dels interessos col·lectius ambientals) i pel dret de la Unió Europea (per exemple, les accions de cessació per a la protecció dels interessos col·lectius dels consumidors i usuaris). A més, els interessos col·lectius també han estat reconeguts a nivell constitucional i estatutari. Hi ha dues idees claus per a poder concretar aquestes exigències del dret internacional, europeu i constitucional. En primer lloc, l’adscripció dels interessos col·lectius a les figures de dret subjectiu (o interès legítim) o a l’interès públic (o interès general) implica una modulació del sentit tradicional d’aquests dos grups de categories jurídiques. Ja sigui per anar més enllà del caràcter individual dels drets subjectius (o interessos legítims). O per inserir la participació i la cotitularitat de la ciutadania en els interessos públics. Per tant, els interessos col·lectius es poden reconèixer tant com a situacions jurídiques subjectives (drets o interessos legítims col·lectius) o objectives (interès públic amb participació dels ciutadans mitjançant l’acció popular o l’habilitació legal). I en segon lloc, l’element essencial és que la ciutadania tingui mitjans efectius i reals de tutela dels interessos col·lectius ja sigui com a drets o interessos legítims col·lectius o com a interessos públics.

Els interessos col·lectius mostren la inadequació entre, per una banda, les exigències a nivell internacional, europeu i constitucional pel que fa a l’accés a la justícia per la defensa dels interessos col·lectius i, per l’altra banda, amb el que disposa la legislació i la jurisprudència encara massa centrada al voltant de la tutela de drets i interessos individuals. La superació d’aquesta situació no pot esperar més i obliga de fer reformes legislatives i adoptar una jurisprudència encara més favorable per tal que l’accés a la justícia per la defensa dels interessos col·lectius sigui real i efectiva. Cal reformular els diversos aspectes de la tutela processal per adequar-la als interessos col·lectius la qual cosa comporta incidir, especialment, en la capacitat jurídica dels grups sense personalitat jurídica, la legitimació, les pretensions (de condemna, cautelars i executives) i les limitacions econòmiques. Una anàlisi més acurada d’aquesta situació i algunes propostes de superació les plantejo a Peñalver i Cabré, Àlex, La defensa de los intereses colectivos en el contencioso-administrativo: legitimación y limitaciones económicas, Thomson Reuters Aranzadi, 2016.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*