El derecho a la libre circulación y residencia en la Constitución española

L’objectiu del present treball és l’anàlisi, des de la perspectiva jurídic-constitucional, de l’exercici del dret a la lliure circulació i residència en territori espanyol contemplat en la Constitució Espanyola. Es tracta de realitzar un estudi analític-comparatiu de la regulació actual de l’exercici del dret en funció del seu titular: espanyol, estranger (extracomunitari) o ciutadà comunitari. Ens situem davant un dret en la regulació del qual apareixen dos ordenaments jurídics diferents: l’ordenament jurídic nacional (penetrat pel Dret internacional, en particular, el Conveni Europeu de Drets Humans) i l’ordenament jurídic comunitari donant lloc a tres règims diferents a l’hora de regular el seu exercici en funció de qui sigui el seu titular. Després d’analitzar, amb caràcter instrumental, els diversos titulars del dret (espanyols, estrangers i ciutadans comunitaris), s’aborda l’examen del dret des de la perspectiva de les diferències que existeixen quant al seu exercici segons qui sigui el seu titular. En suma, es tracta d’indagar sobre la intersecció, convivència o cruïlla d’ordenaments jurídics que intervenen en la regulació de l’exercici del dret i la multiplicitat de règims en el seu gaudi.