Joan Vintró, nou president del Consell de Garanties Estatutàries

Joan Vintró i Castells, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori de Dret Públic IDP Barcelona, ha estat nomenat nou president del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya a través del Decret 102/2022, de 20 de maig (DOGC núm. 8674, de 24/04/2022).

Va ser-ne designat membre a proposta del Govern de la Generalitat de Catalunya el juliol de 2019, i actualment també en formen part els membres de l’Observatori, la Dra. Laura Díez Bueso, catedràtica de Dret Constitucional de la UB, i el Sr. Eduard Roig Molés, professor de Dret Constitucional de la UB, ambdós proposats pel Parlament. El Consell, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, és la institució catalana que “vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat”.

El Dr. Vintró (Barcelona, 1953) és doctor en Dret i llicenciat en Filosofia i Lletres (secció d’Història Moderna) per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Polítics (DEA) per l’Institut d’Estudis Polítics de París. La seva formació suma, doncs, els estudis de dret, d’història i de ciència política. Des del 2009 és catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de Barcelona.

Ha desenvolupat també activitat professional en el terreny institucional com a lletrat del Parlament de Catalunya (1981-2006). Durant aquest període, va ser assessor de la ponència i de la comissió redactora de l’Estatut de 2006. Així mateix, va ser expert de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa (1992-2002), amb missions a l’Azerbaidjan, Moldàvia i Romania, i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional del Govern de la Generalitat de Catalunya (2013-2015).

Les línies de recerca que ha seguit són l’estudi de les institucions polítiques (preferentment el poder legislatiu en l’Estat espanyol i en perspectiva comparada), l’organització territorial de l’Estat (amb especial dedicació a l’articulació de Catalunya en el marc de l’Estat autonòmic espanyol) i el dret constitucional en els processos de transició política (Nicaragua i el Marroc).

Com a publicacions més rellevants es poden citar, entre altres, les següents: la coordinació (conjuntament amb Mercè Barceló) de les diverses edicions (l’última del 2011) de l’obra Dret Públic de Catalunya (editorial Atelier); la redacció del capítol corresponent a Catalunya en l’edició anual de l’obra Informe Comunitats Autònomes durant el període 1992-2011 (Institut de Dret Públic de Barcelona); la coordinació (conjuntament amb Mercè Barceló i Xavier Bernadí) de l’obra Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 (Revista Catalana de Dret Públic, 2010); l’article «L’article 155 de la Constitució: configuració jurídica i aplicació a Catalunya» (Revista Catalana de Dret Públic, número especial, abril 2019); el llibre La investidura parlamentària del Govern: perspectiva comparada i Constitució espanyola (Congrés dels Diputats, Madrid, 2006); o el llibre coordinat amb Miguel Pérez-Moneo Participación política: deliberació i representació en les Comunitats Autònomes (Congrés dels Diputats, Madrid, 2017).

Fotografia: Escuela Judicial Electoral, México / 2018