Laura Díez Bueso

Laura Díez Bueso (Barcelona, 1969) és doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i catedràtica de Dret Constitucional d’aquesta mateixa Universitat des de gener de 2020. Com a càrrecs acadèmics recents a la Universitat de Barcelona destaquen haver estat directora del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret (2016-2018); directora del Diploma de Postgrau en Dret Públic (2015-2017); directora del Màster en Estudis Jurídics Avançats (2014-2015), i delegada del rector per a l’ordenació normativa (2011-2013).

Com a docent universitària, ha desenvolupat la seva tasca des de 1992 en tots els nivells acadèmics, des de l’antiga llicenciatura, avui grau, fins a màsters tant universitaris com propis, principalment a la Universitat de Barcelona però també a altres universitats estatals i estrangeres. Aquesta activitat docent s’ha centrat prioritàriament en les assignatures obligatòries del grau de Dret, però també ha comprès la docència en altres graus com ara Ciències Polítiques i de l’Administració, Comunicació Audiovisual, Administració i Direcció d’Empreses o Gestió i Administració Pública.

En la seva activitat professional (en serveis especials) ha estat directora general d’Afers Constitucionals i Coordinació Jurídica del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica (2020-2022); directora del Gabinet del secretari d’Estat de Relacions amb les Corts del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat (2018-2020); adjunta al Síndic de Greuges de Catalunya (2004-2010), i assessora del Govern de la Generalitat per a la reforma de l’Estatut de Catalunya (2002-2004).

Des d’una perspectiva internacional, cal esmentar els seus nomenaments recents en convocatòries competitives internacionals com a experta en drets humans del Crisis Bureau’s Deployment Mechanism-United Nations Development Programme, roster del qual forma part des de 2016; International Expert in Human Rights, nomenada per l’Organització de les Nacions Unides en convocatòries dels anys 2013 i 2015 (Turkmenistan); short term expert del Projecte Euralius de la Comissió Europea el 2012 i 2013 (Albània); short term expert de dos Twinning Projects finançats per la Unió Europea els anys 2009 i 2013 (Sèrbia i Turquia), i experta en Governança Democràtica de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa-OSCE, nomenada l’any 2008 (Sèrbia).

Les seves línies de recerca són els estats descentralitzats (membre de l’equip de direcció de l’anuari “Informe Comunidades Autónomas”, 2013-2018); la llibertat d’expressió i el dret a la informació (membre fundadora i coordinadora del Grup de Treball LibEx, des del 2018; membre del grup d’experts per a l’elaboració de la Carta de drets digitals, Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, 2020-2021); els sistemes universitaris i de recerca (directora de la línia de recerca Ciència i Innovació de l’Observatori Universitari Institut de Dret Públic de la Universitat de Barcelona, des del 2010); institucions constitucionals de garantia de drets (membre de la Federació Internacional i Europea de l’Ombudsman, 2004-2010), i dret d’estrangeria (membre del Grup d’Estudis sobre Drets dels Immigrants des de la fundació el 1999 fins al 2018).

Tota aquesta activitat de recerca l’ha dut a participar en nombrosos projectes d’investigació competitius, alguns dels quals com a investigadora principal, i a ser autora de múltiples monografies i articles científics. Dins les monografies individuals recents figuren Los límites de la creación artística en Estados Unidos y Europa. Entre la expresión y el discurso del odio (Tirant lo Blanch, 2017) i Los sistemas de investigación en los países europeos descentralizados. Estudio comparado de España, Alemania, Austria y Bélgica, y de Cataluña, Baviera, Estiria y las regiones belgas (Institut d’Estudis Autonòmics, 2013). També ha estat directora de diverses monografies col·lectives, la més recent La organización de la ciencia a revisión: Administración General del Estado, Cataluña, Madrid y País Vasco (Huygens Editorial, 2020) i coautora juntament amb J. de Lucas de La integración de los inmigrantes (Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2006).

D’entre els capítols de llibre d’autoria individual destaquen The use of the own-initiative procedures by the Ombudsman. Hertogh, M., i Kirkham, R., Research Handbook on the Ombudsman (Edward Elgar Publishing, 2018); Garantías institucionales de los derechos sociales. Cascajo, J. L., Teruel, M., Domínguez, A., i Navarro, V. (coord.), Derechos sociales y principios rectores (Tirant lo Blanch, 2012), i Los derechos de los inmigrantes y sus garantías. Aja, E. i Arango, J. (ed.), Veinte años de inmigración en España. Perspectivas jurídica y sociológica (1998-2004) (CIDOB, 2006).

I, finalment, d’entre els articles en revistes científiques recents destaquen “Discurso del odio en las redes sociales: la libertad de expresión en la encrucijada”. Revista Catalana de Dret Públic, 2020; “Balance de quince años de jurisprudencia constitucional sobre partidos políticos”. Teoría y Realidad Constitucional, 2015; “Reflexiones para una nueva regulación constitucional del Defensor del Pueblo”. Revista Vasca de Administración Pública, 2013, i “El sistema universitario y de investigación en España: una perspectiva territorial”. Istituzioni del Federalismo, 2012.

Ha estat nomenada consellera del Consell de Garanties Estatutàries pel Parlament de Catalunya (maig 2022) i actualment n’és la vicepresidenta.