Joan Vintró i Castells
Joan Vintró Castells (Barcelona, 1953) és doctor en Dret i llicenciat en Filosofia i Lletres (secció d’Història Moderna) per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Polítics (DEA) per l’Institut d’Estudis Polítics de París. La seva formació suma, doncs, els estudis de dret, d’història i de ciència política.
La seva activitat docent s’ha desenvolupat des de l’any 1976 com a professor de Dret Polític i Dret Constitucional en la Universitat de Barcelona, en la qual ha ocupat els càrrecs de director (2008-2012) i de secretari (2012-2016) del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política. Des del 2009 és catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de Barcelona.
Ha desenvolupat també activitat professional en el terreny institucional com a lletrat del Parlament de Catalunya (1981-2006). Durant aquest període, va ser assessor de la ponència i de la comissió redactora de l’Estatut de 2006.
Va ser designat membre del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya pel Govern de la Generalitat de Catalunya el juliol de 2019, del qual n’és president des del maig de 2022.
Es poden esmentar altres activitats professionals en el terreny institucional com la de membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional del Govern de la Generalitat de Catalunya (2013-2015) i la d’expert de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa (1992-2002), amb missions a l’Azerbaidjan, Moldàvia i Romania.
Les línies de recerca que ha seguit són l’estudi de les institucions polítiques (preferentment el poder legislatiu en l’Estat espanyol i en perspectiva comparada), l’organització territorial de l’Estat (amb especial dedicació a l’articulació de Catalunya en el marc de l’Estat autonòmic espanyol) i el dret constitucional en els processos de transició política (Nicaragua i el Marroc).
Com a publicacions més rellevants es poden citar, entre altres, les següents: la coordinació (conjuntament amb Mercè Barceló) de les diverses edicions (l’última del 2011) de l’obra Dret Públic de Catalunya (editorial Atelier); la redacció del capítol corresponent a Catalunya en l’edició anual de l’obra Informe Comunitats Autònomes durant el període 1992-2011 (Institut de Dret Públic de Barcelona); la coordinació (conjuntament amb Mercè Barceló i Xavier Bernadí) de l’obra Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 (Revista Catalana de Dret Públic, 2010); l’article «L’article 155 de la Constitució: configuració jurídica i aplicació a Catalunya» (Revista Catalana de Dret Públic, número especial, abril 2019); el llibre La investidura parlamentària del Govern: perspectiva comparada i Constitució espanyola (Congrés dels Diputats, Madrid, 2006); el llibre coordinat amb Miguel Pérez-Moneo Participación política: deliberació i representació en les Comunitats Autònomes (Congrés dels Diputats, Madrid, 2017); el llibre elaborat conjuntament amb Juan María Bilbao Participació ciutadana i procediment legislatiu: de l’experiència espanyola a la iniciativa ciutadana europea (Madrid, Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals, 2011); l’article «Article 99», en Comentaris a la Constitució Espanyola, XL Aniversari (Fundació Wolters Kluwer, Madrid, 2019); el llibre coordinat amb Amina El Messaoudi Eleccions, partits i Govern al Marroc (Tirant lo Blanch, València, 2005); l’article “Il sistema parlamentés nella Costituzione marrochina del 2011” en (AAVV) Transizioni e Democrazia nei Paesi del Mediterraneo e del Vicino Orient, (Perifèria, Cosenza, 2014); l’article amb Gabriel Álvarez “Evolución constitucional i canvis institucionals a Nicaragua (1987-2007), en S. Martí i D. Klose, Nicaragua i l’FSLN, (Barcelona, Bellaterra, 2009); i l’article amb Gabriel Álvarez “El sistema presidencial en la reforma constitucional nicaragüenca de 2014” en Memòria del XII Congrés Iberoamericà de Dret Constitucional, (Bogotà, Universitat Externat de Colòmbia, 2017).
