Dret de la Unió Europea
El procés d’integració europeu ha suposat una transformació profunda dels ordenaments jurídics interns dels Estats membres. Durant els últims vint anys s’ha modificat en repetides ocasions els Tractats constitutius, i cada revisió ha implicat un increment de la capacitat d’acció de la Unió Europea. L’última, el Tractat de Lisboa, sorgida com alternativa al fracassat Tractat pel qual s’establix una Constitució per a Europa, ha posat fi a un llarg debat sobre la revisió dels Tractats constitutius.
La implementació del Tractat de Lisboa comporta un increment dels àmbits competencials de la Unió Europea i de les esferes sobre les quals poden actuar les institucions europees, fet que requereix una major coordinació entre els diversos actors públics respecte a la creació i l’aplicació del dret comunitari europeu. En el nostre cas, ens interessen les relacions conflictuals i de coordinació, entre la Unió Europea, els Estats membres i les Comunitats Autònomes.
En aquest àmbit d’estudi s’emmarca el projecte “El Tractat de Lisboa i els seus efectes sobre les Comunitats Autònomes”, coordinat pel dr. Andreu Olesti, l’objectiu del qual ha estat analitzar el nou conjunt de relacions que s’estableixen entre ordenaments després de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa a partir de la distinció de dues grans blocs: les relacions de participació de les CCAA en el procés d’integració europea i les relacions de les CCAA amb el sistema competencial de la Unión.
D’altre banda, en l’actualitat es troba en desenvolupament el seminari de formació “La Unió Europea un any després de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa”, amb el qual es pretén analitzar els principals canvis que incorpora el Tractat de Lisboa i les noves perspectives que s’obren per al funcionament i actuació de la Unió Europea.
