Georgios Milios

Accés al Perfil UB

Georgios Milios és professor agregat «Serra Húnter» de Dret Constitucional al Departament de Ciències Polítiques, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona. Doctor en Dret per la mateixa universitat (2016) i màster en Dret Europeu per la Universitat d’Estocolm a Suècia (2011).

És autor de la monografia El dret a la vida familiar dels estrangers (Comares, 2021), co-coordinador dels llibres col·lectius El sistema d’asil i la seva regulació multinivell (Comares, 2023) i Aliens before the European Court of Human Rights (Brill Nijhoff, 2021), i ha publicat diversos articles en revistes nacionals i internacionals en matèria de drets de les persones migrants i de les persones amb discapacitat (entre d’altres, European Journal of Migration and Law, Nordic Journal of International Law, Yearbook of European Law, Revista Derechos y Libertades, Revista Catalana de Dret Públic i Revista Vasca de Administración Pública).

Ha realitzat estades de recerca a l’Institut de Dret Europeu (Institut für Europarecht) de la Universitat de Friburg a Suïssa (2019) i a la Universitat Aristotèlica de Tessalònica a Grècia (2022), i ha estat professor visitant en el marc del programa Erasmus+ a la Universitat de Bolonya a Itàlia (2025). Actualment, és el coordinador del projecte «Decentralising Immigration and Asylum Policy in Spain: Legal, Practical and Comparative Perspectives», finançat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (2025-2027).

Les seves línies de recerca se centren en la jurisprudència del TEDH en matèria d’immigració i asil, la descentralització de les competències en matèria d’immigració, el dret a la reagrupació familiar, el dret d’asil, l’activació de la directiva sobre protecció temporal i els drets de les persones amb discapacitat.

Publicacions destacades:

Llibres:

  • G. Milios (amb N. Caicedo) (eds.), El sistema d’asil i la seva regulació multinivell, Editorial Comares, Granada, 2023.
  • G. Milios, El dret a la vida familiar dels estrangers, Editorial Comares, Granada, 2021.
  • G. Milios (amb D. Moya) (eds.), Aliens before the European Court of Human Rights: Ensuring Minimum Standards of Human Rights Protection, Editorial Brill/Nijhoff, Leiden/Boston, 2021.

Publicacions en revistes:

  • G. Milios, “El dret d’accés a la justícia de les persones amb discapacitat: de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat a l’adopció de la Llei 8/2021 i les LO 5/2024 i 1/2025”, 71 Revista Catalana de Dret Públic (2025) p. 140-156.
  • G. Milios, “El reconeixement dels drets i el principi de solidaritat en el marc de l’activació de la Directiva 2001/55/CE”, 128-II Revista Vasca de Administración Pública (2024) p. 263-293.
  • G. Milios, “The recognition of parenting rights of same-sex couples established abroad”, 60 Revista General de Derecho Europeo (RGDE) (2023) p. 87-112.
  • G. Milios, “L’activació de la directiva sobre protecció temporal per a les persones desplaçades d’Ucraïna com a conseqüència de la guerra”, 44 Revista Electrónica de Estudios Internacionales (REEI) (2022) p. 1-15.
  • G. Milios, “El dret a la no discriminació per motiu de discapacitat: la complexa coexistència de la normativa i la jurisprudència nacional i supranacional”, 47 Derechos y Libertades: revista de l’Institut Bartolomé de las Casas (2022) p. 241-271.
  • G. Milios, “Schoolchildren’s Right to Education and Freedom of Religion in the Case Law of the ECtHR: Comments on Papageorgiou v. Greece”, 16 (1) Vienna Journal on International Constitutional Law (2022) p. 135-151.
  • G. Milios, “Family Unity and International Protection- EU Regulation and its Compatibility with the ECHR”, 90 Nordic Journal of International Law (2021) p. 161-189.
  • G. Milios, “Defining ‘Family Members’ of EU Citizens and the Circumstances under Which They Can Rely on EU Law”, 39 Yearbook of European Law (2020) p. 293-319.
  • G. Milios, “A Re-examination of the Family Reunification Directive in the post-Lisbon Fundamental Rights Scene”, 12 (1) Vienna Journal on International Constitutional Law (2018) p. 85-114.
  • G. Milios, “The Immigrants and Refugees’ Right to ‘Family Life’: How Relevant are the Principles Applied by the European Court of Human Rights?”, 25 (3) International Journal of Minority and Group Rights (2018) p. 401-430.
  • G. Milios, “Family Reunification for Third-Country Nationals: Minimum Age for Spouses, Integration Measures and the Application of the Individual Assessment”, 17 European Journal of Migration and Law (2015) p. 127-146.

Capítols de llibres:

  • G. Milios, “Els drets de les persones refugiades amb especial incidència per a la seva integració” a G. Milios (amb N. Caicedo) (eds.), El sistema d’asil i la seva regulació multinivell, Editorial Comares, Granada, 2023.
  • G. Milios, “The Right to Family Reunification under the Temporary Protection Directive and Council Decision 2022/382: Preserving Family Unity for the Beneficiaries of Temporary Protection” a S. Carrera i M. Ineli-Ciger (eds.), EU Responses to the Large-Scale Refugee Displacement from Ukraine: An Analysis on the Temporary Protection Directive and Its Implications for the Future EU Asylum Policy, European University Institute, Florència, 2023.
  • G. Milios, “El dret a la família i a la vida privada en casos d’immigració i asil (Article 8)” a G. Milios (amb D. Moya) (eds.), Aliens before the European Court of Human Rights: Ensuring Minimum Standards of Human Rights Protection, Editorial Brill/Nijhoff, Leiden/Boston, 2021.
  • G. Milios (amb D. Moya), “The EU-Turkey Joint Statement of March 2016. An ‘ad-hoc’ solution to the Refugee crisis or a new pillar for the European Common Asylum System external dimension?” a G. Milios (amb A. Petroff i M. Pérez) (eds.), Refugees on the move. Political, legal and social challenges in times of turmoil, Focus on International Migration (5), Universitat Autònoma de Barcelona. CER-Migracions, Servei de Publicacions, Bellaterra, 2018.
  • G. Milios, “Comunitats rom: el dret al respecte de la vida familiar i del domicili a la llum de la sentència Yordanova contra Bulgària del TEDH” a N. Caicedo i D. Moya, Diversitat cultural i interpretació dels drets, Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals (CEPC), Madrid, 2015.