L’Estatut Jurídic i els Drets dels Immigrants
En els últims anys s’ha iniciat en la doctrina constitucional espanyola la discussió sobre l’estatut jurídic de l’estranger, però ens trobàvem lluny d’una solució satisfactòria per diferents raons, especialment per l’escassa previsió del text constitucional i un desenvolupament legislatiu i jurisprudencial ampli però fragmentari. A aquest conjunt desigual se superposa una valuosa jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i una incipient regulació de la Unió Europea. L’adopció del text de la Constitució per a Europa, amb l’ampliació de les competències comunitàries sobre immigració i l’assumpció de la Carta de Drets, va generar nous interrogants i alhora va reforçar la importància del debat, perquè exigia que la delimitació dels drets de l’immigrant fos coherent amb el conjunt.
El projecte pretenia realitzar una consideració global de l’estatut de l’immigrant, a partir de l’estudi detallat dels diversos drets i les limitacions derivades de l’estrangeria, tal com resulten de la intervenció de tots els nivells constitucionals en joc, tant en la Unió Europea com a Espanya, amb efectes sobre les administracions estatal, autonòmiques i locals. En aquest sentit cal destacar que l’aproximació constitucional permet abordar la posició de l’immigrant en tots els seus àmbits jurídics, sense limitar-los a la tradicional referència a la residència i el treball, abastant els drets clàssics i els nous com la llibertat religiosa o la participació, en un intent per aclarir el concepte d’integració social.
Donada l’amplitud del grup i l’extensió de l’objecte d’estudi, es van distingir inicialment tres línies de recerca, la primera centrada en aspectes territorials (Comunitats Autònomes i municipis, principalment), la segona dedicada les vies de de participació política dels immigrants i la tercera destinada a l’estudi del dret comunitari, perquè en aquests tres àmbits apareixien elements nous respecte a l’enfocament tradicional –mes ben estatal- dels drets fonamentals, de manera que les diferents contribucions concorreguessin totes elles en un treball final sistemàtic sobre els drets principals dels estrangers. En cadascuna de les línies havia de seguir-se un doble eix, d’una banda la cerca de materials mitjançant el buidatge de la normativa autonòmica i municipal més destacada, i per una altra, la realització de seminaris o assistència a congressos que es plantegessin l’àmbit respectiu.
Amb els resultats de la recerca desenvolupada en el projecte van ser realitzades les següents publicacions: 1º. El manteniment del Anuari de la Immigració a Catalunya, al costat de la Fundació Bofill i l’impuls a la creació de l’Anuari de la Immigració a Espanya. 2º L’elaboració del llibre Els drets dels immigrants a Espanya, primer estudi sistemàtic dels drets i reuneix treballs de tot l’equip.
