Atles de centres de recerca d’iniciativa pública

Imprimir Imprimir

PRESENTACIÓ DE L’ATLES DE CENTRES DE RECERCA D’INICIATIVA PÚBLICA

Des del Consell Europeu de Lisboa de 2000, l’objectiu estratègic del qual va ser convertir l’economia de la Unió en “l’economia del coneixement més competitiva del món”, han estat constants les mesures encaminades a reforçar la recerca, el desenvolupament i la innovació a nivell europeu i també a potenciar els sistemes científics dels Estats membres. En aquesta direcció, amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa en 2009 es van reforçar les capacitats de les institucions europees en política científica. La crisi econòmica i financera no va ser considerada per part de la Unió ni de l’OCDE com un moment per a retrocedir en la inversió en ciència, sinó com una oportunitat per a fomentar la política científica centrant-la en els grans reptes socials, amb vista a la creació de llocs de treball i per a afavorir el creixement econòmic. Aquesta és la idea que va fonamentar la Innovation Union 2010 i la European Research Area 2012, emmarcades totes dues en l’estratègia Europa 2020 per al creixement intel·ligent, sostenible i integrador. També aquesta idea es trobava en l’origen de la OECD innovation strategy 2010, que advocava per la innovació com a impulsora del creixement i com a instrument per a afrontar els desafiaments socials.

En aquest context, l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació 2013-2020 sosté que “la recerca ha de contribuir al disseny de solucions que condueixin a una societat innovadora, inclusiva i responsable en un context de canvi i transformació sense precedents”. Sens dubte, per a aconseguir aquest propòsit és imprescindible comptar amb una estructura orgànica investigadora sòlida i potent, que sigui capaç de perseguir i aconseguir aquest objectiu. Així, la pregunta es torna òbvia: disposa Espanya d’aquesta estructura orgànica?

La recerca pública al nostre país s’ha organitzat tradicionalment a partir de dues estructures, les universitats i els Organismes Públics de Recerca (OPIs), entre els quals destaca el Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC). A aquestes estructures es van unir en els últims vint anys nous centres, que s’han constituït en un tercer pilar de l’organització de la recerca sustentada amb fons públics. Aquests Centres Públics de Recerca (CPI) han estat creats per les pròpies universitats, pels OPIS o a iniciativa d’Administracions públiques, i han adoptat formes jurídiques molt diverses, amb o sense personalitat jurídica pròpia: des de fundacions a consorcis, passant per entitats públiques empresarials.

Aquesta proliferació de CPI ha diversificat extraordinàriament el mapa de la recerca pública a Espanya. Fins fa poc i malgrat que la inversió espanyola en ciència ha estat important, no existia un mapa complet d’aquests Centres i podia fins i tot afirmar-se que tampoc existia una tipologia d’aquests. En aquest context es va inscriure el Projecte I+D+I Reptes de la Recerca «Els centres públics de recerca a Espanya: mapping i prioritats» (DER2014-56386-R), finançat pel Ministeri d’Educació (Direcció General de Recerca Científica i Tècnica) i compost per un equip multidisciplinari d’investigadors conformat per juristes, sociòlegs i documentalistes especialitzats en sistemes de recerca: Laura Díez Bueso (Investigadora Principal); Marcos Gómez Puente; Miriam Cueto; Jorge Lozano; Ana Fernández-Zubieta; Mar Aguilera; Eduard Roig; Ramon Galindo i Llorenç Arguimbau.

L’objectiu d’aquest Projecte era doble. D’una banda, elaborar un Atles complet i actualitzat dels CPI que permetés conèixer amb detall el seu número, organització, forma jurídica, règim de finançament i posició institucional en el sistema públic de foment de la recerca científica i tècnica. Concretament, es van seleccionar diferents models d’estructuració del sistema científic que fossin de referència a Espanya, de manera que pogués avaluar-se la virtualitat de cada model: a més del sistema de l’Administració General de l’Estat (AGE), es van triar els sistemes científics de Catalunya, Madrid i País Basc.

D’altra banda, l’objectiu del Projecte va ser elaborar un estudi complet i actualitzat sobre el state of the art d’aquests Centres i, així mateix, una anàlisi crítica que permetés detectar les seves fortaleses i febleses. Aquest estudi que ha estat publicat per l’editorial Huygens sota el títol Els models d’organització administrativa de la ciència a revisió: Administració General de l’Estat, Catalunya, Madrid i País Basc (ISBN 978-84-17580-04-9).

Atles de centres de recerca d’iniciativa pública

NOTA METODOLÒGICA

Consideració com a centre de recerca

A l’efecte d’aquest Atles s’han tingut en compte exclusivament els centres de recerca d’iniciativa pública, amb personalitat jurídica pròpia, que tenen com a finalitat principal la recerca bàsica i/o aplicada. Concretament, els criteris d’inclusió han estat els següents:

Titularitat pública (total o parcial)
Personalitat jurídica pròpia
Execució de projectes de recerca en el període 2007-2013: activitats finançades pel 7è Programa Marco (Comissió Europea) i/o projectes de recerca fonamental no orientada del Pla Nacional d’I+D+i (MICINN i MINECO).
Organismes Públics de Recerca (Administració General de l’Estat) i centres d’iniciativa pública autonòmica a Catalunya, Madrid i País Basc (titularitat, participació i/o iniciativa de creació)

S’exclouen, doncs, universitats i fundacions universitàries; parcs científics i fundacions de parcs científics; centres sanitaris i fundacions sanitàries que no tenen la recerca com a finalitat principal; organismes públics, l’objecte principal dels quals no és l’execució d’activitats de recerca; empreses privades; fundacions privades sense participació del sector públic en el seu patronat i centres tecnològics i associacions amb característiques assimilables.

Per a la determinació dels centres es va realitzar una primera cerca a través de l’inventari d’Ens Públics (INVENTI), CORDIS (Comissió Europea), resolucions de concessió de projectes del Pla Nacional d’I+D+I, llocs web d’organismes de recerca i de les Administracions públiques, així com memòries i informes d’activitat. Posteriorment, es va realitzar un qüestionari als propis centres (en 2016-2017) i una depuració de les dades per part dels membres de l’equip de recerca, eliminant centres fusionats, dissolts o que no tenen la recerca bàsica o aplicada com a activitat principal. Es van validar les dades obtingudes i es va obtenir informació sobre els centres que no van respondre a través de les següents fonts d’informació: pressupostos públics (Pressupostos de l’Administració General de l’Estat i de les Comunitats Autònomes); inventari d’Ens Públics (INVENTI); portals de transparència i llocs web; Mapa d’Institucions d’I+D+I (FECYT); Institució A prop; i bases de dades, especialment, Web of Science (WoS), Scopus, European Patent Office (EPO), World Intellectual Property Organization (WIPO) i CORDIS (Comissió Europea).

Atles de centres de recerca d’iniciativa pública

Dades incloses en l’Atles

ÀREA
DIRECCIÓ
URL
ÀREA ANEP
ANY CREACIÓ
FORMA LEGAL
TITULARITAT: Titularitat del centre i origen dels membres dels seus òrgans de govern (estatuts)
TITULARITAT (%): Titularitat pública o privada
AGRUPACION
FUSIÓ: si el centre ha estat fusionat o estava en procés en el moment de recopilació de les dades
HISTÒRIA: si n’hi hagués, centre precedent
TRANSPARÈNCIA: Informació en el seu lloc web, en compliment de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (centres)
1. Informació relativa a les funcions que desenvolupen (art. 6.1)
2. Estructura organitzativa, identificació dels responsables i perfil professional (art. 6.1)
3. Plans i programes en els quals es publiquin els seus objectius (art. 6.2)
4. Normativa d’aplicació al CPI, i una altra informació de rellevància jurídica (arts. 6.1, 7)
5. Pressupost del CPI (art. 8 d))
6. Comptes anuals (art. 8 d))
7. Relació de contractes i convenis signats (art. 8.1 a) i b))
8. Relació de subvencions i ajudes públiques concedides (art. 8.1 c))
9. Retribució dels responsables de (art. 8.1 f)). Disposa de portal de transparència en el lloc web
10. No li és aplicable la Llei 19/2013

TRANSPARÈNCIA URL (enllaç públic)
LÍNIES RECERCA (centres)
PERSONAL (centres o memòries anuals)
INVESTIGADORS (centres o memòries anuals)
PRESSUPOST (centres o memòries anuals)
PRESSUPOST (distribució)
PROJECTES HORIZON 2020 (centres i CORDIS)
PUBLICACIONS WOS (Web of Science)
PATENTS TOTALS (EPO i WIPO)
EMPRESES ACTIVES (centres o memòries anuals)
AVALUACIONS (centres o memòries anuals)
ACREDITACIONS (centres o memòries anuals)
MEMÒRIA (enllaç públic)
COMPTES ANUALS (enllaç públic)
ESTATUT (enllaç públic)

Com s’ha avançat, les dades consignades sobre cadascun dels centres estan basats en informació obtinguda de fonts públiques i/o facilitats pels propis centres. La referència temporal de les dades, si no s’indica una diferent, és l’any 2016; pel seu caràcter dinàmic, les dades recollides poden haver sofert modificacions, encara que mostren la dimensió relativa de cadascun dels centres en el sistema d’I+D+I. Qualsevol dels centres pot manifestar la seva discrepància a través d’una comunicació a idp@ub.edu.

Per a consultar l’Atles de centres de recerca d’iniciativa pública, faci clic aquí. La versió interactiva i en línia del mapa permet accedir a la fitxa detallada de cada centre clicant en el punt de localització corresponent.

Atles de centres de recerca d’iniciativa pública