Autors

LA DEMOCRÀCIA SOTA ATAC: xarxes socials, desinformació i control jurisdiccional en les eleccions brasileres de 2022

El debat sobre les relacions entre Dret i Tecnologia acapara cada dia més espai en els àmbits acadèmics, així com en els usos de les pràctiques jurídiques a tot el món. Aquestes innovacions en moltes ocasions són celebrades, però, en unes altres, són objecte de preocupació, igual que el futur de les institucions politicojurídiques i,… Llegir més

Menors infractors i intel·ligència artificial: avaluació criminològica i aplicació de mesures judicials

En plena eclosió de la revolució industrial 4.0, capitanejada per l’aplicació de solucions d’intel·ligència artificial a pràcticament totes les esferes de la societat, podem arribar a plantejar-nos, des de l’àmbit del dret processal i l’exercici de les funcions jurisdiccionals, si una intel·ligència artificial pot arribar a ser més objectiva i imparcial que un humà exercint… Llegir més

Cinc claus per a entendre la transparència algorítmica en el sector públic

Hem de començar amb una pregunta: és necessari apostar per la transparència algorítmica? La resposta sembla ser senzilla: sí. No es tracta, naturalment d’un posicionament sense fonament, sinó que és, en la nostra opinió, el corol·lari d’una anàlisi més complexa. En aquest sentit, proposem cinc idees que esperem que permetin entendre la importància i l’abast… Llegir més

El valor de les referències de lleialtat en els Estatuts d’Autonomia

De la lleialtat federal a la lleialtat autonòmica Els Estats compostos com l’espanyol compten, per la seva pròpia essència, amb un principi constitucional l’objectiu principal del qual és el manteniment de l’estructura territorial. Aquest principi, que pot aparèixer per escrit en la Constitució o desprendre’s implícitament d’ella, es materialitza a través de diferents tècniques que,… Llegir més

Ucraïna: un any entre acolliment i protecció temporal

El 24 de febrer de 2022, les forces armades russes van iniciar una invasió a gran escala d’Ucraïna que va propiciar l’activació de la Directiva 2001/55/CE de protecció temporal, l’instrument del Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA) dedicat a abordar els desplaçaments massius de població des de la perspectiva de l’acolliment protector en el territori dels… Llegir més

Dret i intel·ligència artificial: atenció especial als biaixos, la privacitat i la protecció de dades

La incorporació de la intel·ligència artificial (d’ara endavant, IA) comporta un nombre infinit de beneficis, però també és necessari considerar que aquesta tecnologia implica múltiples reptes i riscos que el dret ha de revisar i supervisar, com a garant de la correcta ordenació de les relacions entre les persones. Així, el principal risc és el… Llegir més

Intel·ligència Artificial i Procés (Eficiència vs Garanties)

La intel·ligència artificial (IA) està cridada a canviar (si no ho ha fet ja) les nostres vides. Pensem, per exemple, en el que aquesta suposa quant a la prevenció, diagnòstic i tractament de malalties, l’increment del rendiment agrícola, el control sobre el canvi climàtic, la millora de productivitat de les empreses, la conducció autònoma d’automòbils,… Llegir més

Mediació obligatòria? (Anàlisi comparat italo-espanyol)

Des de la perspectiva de la dependència recíproca que innegablement existeix entre el dret mercantil i el dret processal, a continuació s’analitzaran, des d’una investigació comparada Italo-espanyola,[1] les suposades bondats, però també els riscos, que envolten la institució de la mediació (i que, per descomptat, són també constatables al fil dels conflictes que poguessin sorgir… Llegir més

La participació de la Unió Europea en les organitzacions regionals d’ordenació pesquera

Aquest 2022 es compleixen 40 anys des de l’adopció de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (CNUDM) i, des de llavors, la percepció de la pesca marítima internacional ha canviat significativament, no només en termes ambientals, socials i econòmics, sinó que també en aspectes jurídics. Doncs l’establiment de les Zones… Llegir més

La Política Pesquera Comuna de la Unió Europea davant l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 14

L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 14 “Vida submarina”, part integrant de l’Agenda 2030 adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015[1], s’enuncia com a “Conservar i utilitzar sosteniblement els oceans, els mars i els recursos marins” i es divideix, al seu torn, en deu metes específiques relacionades amb la pesca, la reducció de… Llegir més

Pàgina 2 de 251234»