Repensar la universitat. Les memòries de Josep María Bricall i la carta magna de les universitats europees, per Joaquin Tornos

Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona

El trasllat forçós a un nou despatx en la Facultat de dret de la Universitat de Barcelona m’ha obligat a desembarassar-me de papers i llibres ja sense especial valor. Al mateix temps m’he retrobat amb textos oblidats que he rellegit amb nou interès. Un d’ells ha estat la publicació de la Conferència que el llavors Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Dr. Josep Laporte, va impartir el primer de febrer de 1990 en la Facultat de dret de la Universitat de Barcelona, sent jo Degà de la Facultat i Josep María Bricall Rector de la Universitat, amb el títol “Perspectives de la Universitat a Catalunya”.

Entre altres consideracions d’interès, el Conseller d’Educació, i Catedràtic de Farmacologia, va afirmar el següent: “ el debat sobre el que és i el que hauria de ser la universitat hauria de ser constant”.

Aquesta apel·lació a un debat permanent se m’ha fet especialment visqui en ocasió de la recent lectura d’un excel·lent llibre, i la constatació de dues efemèrides destacables que tindran lloc aquest any 2018.

El llibre al que em refereixo són les Memòries de Josep Maria Bricall, “Una certa distància”. Bricall va ser Rector de la Universitat de Barcelona durant vuit anys i, entre altres càrrecs acadèmics i polítics, va ser president de la Conferència Europea de rectors de 1994 a 1998.

Moltes són les reflexions d’interès que es contenen en les molt recomanables 240 pàgines de les Memòries dediques a la Universitat (les Memòries també s’ocupen de la política, l’economia i la música). Però vull ara destacar les referències que es fan a la carta Magna de les Universitats, aprovada a Bolonya, el 18 de setembre de 1988. Una Carta que va néixer vinculada directament a la voluntat de construir Europa, com va expressar amb belles paraules un dels seus impulsors, el professor Giuseppe Caputo, en el seu escrit “Per una Carta Magna de les Universitats Europees”.

La Carta comença reclamant als Estats que prenguin més consciència que mai del paper que les Universitats estan anomenades a jugar en una societat que es transforma i s’internacionalitza. De forma sintètica La Carta consagra quatre principis fonamentals en els quals se sintetitzen els valors tradicionals de la universitat adaptant-los a les exigències del moment en què es va aprovar.

1. Com a institució autònoma, la Universitat produeix i transmet de manera crítica la cultura per mitjà de la recerca i l’ensenyament. Aquesta autonomia que li garanteix independència moral i científica de tot poder polític i econòmic ha de servir per obrir-se a les necessitats del món contemporani.

2. L’activitat docent és indissociable de l’activitat investigadora.

3. La llibertat de recerca, d’ensenyament i de formació són el principi fonamental de la vida de les Universitats.

4. La Universitat ignora tota frontera geogràfica o política i afirma la necessitat del coneixement recíproc i de la interacció de les cultures.

Principis generals, però que incorporen grans objectius que transcendeixen la vida d’una generació. L’autonomia es defineix com un principi funcional, ja que es reconeix perquè els universitaris s’obrin a les necessitats del món contemporani. La Universitat ha d’adaptar-se contínuament als canvis tècnics i socials, d’altra banda generalment imprevisibles. La forma de govern d’aquesta peculiar institució ha de poder donar resposta a aquests reptes.

Avui hem de seguir debatent, i per això em sembla d’interès destacar dos fets que celebrarem aquest any 2018 que ara comença. En el 2018 se celebraran els 800 anys de la Fundació de l’Estudi General de Salamanca pel Rei Alfonso IX, i l’Associació Espanyola de Dret Administratiu celebrarà al febrer, en aquesta ciutat, el seu Congrés anual, dedicat en part al tema de la Universitat. D’altra banda aquest mateix any 2018 celebrarem els 30 anys de la Carta Magna de les Universitats Europees, la qual cosa podria ser una bona ocasió per repensar els seus principis i la seva necessària actualització al moment present. Com va dir el Conseller Laporte, el debat sobre la universitat ha de ser constant, i desgraciadament no sempre complim amb aquest deure.

Share on Facebook1Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*