Les consultes populars en l´administració local. Un exemple poc afortunat: la consulta sobre el mode de gestió del servei de subministrament de l´aigua a Barcelona, per Joaquin Tornos

Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Barcelona

Una de les formes d’enfortir i enriquir la democràcia és fomentar i canalitzar la  participació ciutadana més enllà dels processos electorals basats en la democràcia representativa.

Aquestes altres formes de participació, especialment vives en l’àmbit local a través dels  reglaments de participació ciutadana dels propis Ajuntaments, tenen en les consultes ciutadanes una de les seves manifestacions més rellevants. El referèndum consultiu, l’únic possible en el nostre sistema, no permet que les decisions polítiques es prenguin directament pels ciutadans, però si permet que els ciutadans incideixin directament en la decisió dels polítics.

En tot cas, la importància d’aquesta institució de democràcia directa, exigeix que la seva instrumentació respongui a un marc regulador general previ que garanteixi el seu contingut, celebració i la força del resultat que pugui obtenir-se. La importància del que està en joc, la democràcia, exigeix que les formes de participació s’articulin normativament amb totes les garanties de fons i forma.

Aquestes consideracions generals pretenen emmarcar la reflexió que ens ha suscitat la recent frustrada multiconsulta de l’Ajuntament de Barcelona i, en particular, la consulta que es va pretendre celebrar formulant la següent pregunta: “vol que la gestió de l’aigua sigui pública i amb participació ciutadana?

El marc normatiu de la consulta venia ofert pel Reglament de Participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona de 6 d’octubre de 2017, el capítol 6 del qual està dedicat a les consultes ciutadanes (articles 69 a 96). Entre altres requisits formals, el Reglament exigeix que la pregunta es refereixi a una matèria de la competència de l’Ajuntament i que la pregunta sigui neutra, concisa, clara i senzilla.

Doncs bé, la consulta projectada respectava l’establert en el propi Reglament municipal? Creiem que no, almenys en relació a dues qüestions d’especial rellevància.

La prestació del servei de subministrament d’aigua en baixa, el sanejament en baixa i la regeneració de les aigües no són competència de l’Ajuntament de Barcelona, doncs de conformitat amb la llei 31/2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, aquestes matèries són competència de l’AMB. La consulta, doncs, incorria en un manifest vici competencial i vulnerava el Reglament municipal de participació ciutadana. Però més enllà del vici formal competencial, ja de per si greu en tant que comporta un vici de nul•litat radical, el més greu és que amb aquesta decisió l’Ajuntament sembla voler trossejar de nou un servei tan important com és el de la gestió de l’aigua, quan el que resulta aconsellable és buscar àmbits territorials supramunicipals que aporten grans beneficis d’escala. Per això, desconèixer els avantatges de la gestió atribuïda en el seu moment a l’AMB per la llei de 2010, la qual cosa ara sembla que es vol revertir sense comptar amb els altres municipis afectats, és un despropòsit. Sobre aquest tema, és bo assenyalar com a Itàlia s’han imposat les Àrees Òptimes de Gestió, en matèria d’aigua, com a àrees supramunicipals, i a França existeix un procés de reforma legislativa en marxa en aquesta mateixa direcció. A Barcelona es volia anar contra direcció.

La segona objecció és la relativa a la pregunta. Certament és concisa i senzilla, però és neutra i clara? Creiem que no. En preguntar sobre si es vol que la gestió de l’aigua sigui pública sembla voler-se dir que en aquests moments el servei de subministrament de l’aigua és un servei privat, en mans d’una multinacional. El servei de subministrament d’aigua és un servei públic, de titularitat pública. L’ens titular, l’AMB, regula el servei, fixa la tarifa i decideix la manera de gestió. Per tant, la pregunta més correcta seria dir si es vol que es passi d’una manera de gestió indirecta a una manera de gestió directa, oferint de forma objectiva arguments a favor i en contra de les diferents formes de gestió possible. Per això, la pregunta no és clara, ni neutra, doncs sembla induir al votant al fet que reclami que el servei de l’aigua sigui un servei públic, quan ja ho és. Preguntar sobre la participació ciutadana en la gestió tampoc és clar, doncs no es precisa de quin tipus de participació es parla, ja que el lògic és que la mateixa se seguirà duent a terme a través dels representants electes que formin part de l’ens titular del servei.

El Govern de Barcelona sap que el subministrament de l’aigua és un tema metropolità, i ha de saber que aquesta consulta no tenia cobertura normativa. Per què va tractar de formular-la?

Share on Facebook1Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*