La classificació de les revistes jurídiques en bases de dades, per Vicenç Aguado i Cudolà

Catedrático de Derecho Administrativo de la UB

L’avaluació de la recerca es realitza a través de bases de dades i índexs bibliomètrics, a través dels quals es tracta d’establir paràmetres objectius que mesuren l’impacte dels treballs que es publiquen en llibres i revistes especialitzats. Aquesta avaluació té cada vegada més una rellevant repercussió per obtenir l’acreditació per concursar a cossos docents universitaris, per als trams de recerca (denominats sexennis) i per a l’obtenció de finançament en procediments de concurrència competitiva per dur a terme projectes de recerca.

Si l’establiment de criteris objectius, com la indexació de les revistes, resulta útil per avaluar als investigadors, això no pot eludir la necessitat d’examinar l’aportació que realitza el corresponent treball publicat al progrés del coneixement científic. Així ho ha posat en relleu la Sentència del Tribunal Suprem (Sala contenciosa administrativa, Secció Quarta) núm. 986/2018, de 12 de juny, relativa a la denegació d’un tram de recerca. Segons ha posat en relleu aquesta Sentència: “les recerques, les aportacions presentades pels interessats, no poden deixar d’examinar-se pel fet que no es publiquessin en les revistes o mitjans inclosos en els índexs o llistats identificats en la resolució de 26 de novembre de 2014. Ni tampoc estan exclosos per aquesta sola raó de la màxima valoració permesa per l’Ordre de 2 de desembre de 1994. Dependrà del seu contingut l’avaluació que mereixin. I a això han de referir-se el comitè d’experts o els especialistes en els informes que emetin sobre aquest tema i en els quals es fonamenti la decisió de la Comissió Nacional d’Avaluació de l’Activitat Investigadora”.

La indexació i classificació de les revistes vindria a ser, d’acord amb aquesta rellevant sentència, una presumpció de qualitat del treball sotmès a avaluació que no obsta al fet que es realitzi la corresponent valoració individual. Aquesta sentència no comporta que aquests índexs i classificacions deixin de tenir importància. Ara bé, ha de tenir-se en compte que aquests no poden tenir-se com a criteris obstatius que excloguin la necessària avaluació realitzada pels experts en emetre el seu corresponent informe. Per tant, tals criteris objectius establerts per a la classificació de revistes no eliminen la necessària discrecionalitat tècnica de la comissió avaluadora, entesa aquesta com una necessària valoració i ponderació realitzada per experts quant a les qualitat del contingut del treball, la metodologia utilitzada i la seva rellevància o aportació en relació amb el progrés científic.

A diferència d’altres àmbits científics, les ciències jurídiques s’han incorporat més recentment a aquest tipus d’avaluacions [SERRATE CASADO, Laura; ROVIRA I ÀNEC, Lluís (2017: 3)]. Resulta, per tant, necessari que les nostres revistes científiques vagin incorporant-se cada vegada a aquest tipus d’avaluacions a través de dades i índexs bibliomètrics [D’ANDRÉS AUCEJO, Eva (2017)]. No obstant això, ha d’advertir-se que l’àmbit jurídic presenta certes especificitats que requereixen que hagi d’establir-se certs elements de correcció en valorar i classificar les revistes jurídiques [SERRATE CASADO, Laura; ROVIRA I ÀNEC, Lluís (2017: 10-11)].

La metodologia jurídica es basa en procediments de argumentació en els quals la llengua pròpia de cada sistema jurídic té un paper essencial. D’aquesta forma, quan la recerca es realitza des de la perspectiva d’un ordenament jurídic concret resulta més habitual la publicació en revistes pròpies de cada àmbit territorial que en revistes estrangeres o internacionals.

En particular, el Dret públic té una base essencialment territorial que comporta que la qualitat de la recerca en aquest àmbit no ha de mesurar-se sempre i en tot cas sobre criteris de repercussió i projecció internacional. La possibilitat que en l’àmbit del Dret públic pugui realitzar-se una anàlisi de caràcter més global o des de la perspectiva del Dret comparat no suposa que hagi de menosvalorar-se la recerca centrada en l’àmbit territorial de l’Estat o en els diversos nivells d’autogovern. Així, per exemple, el Dret administratiu és una disciplina científica sobre l’organització, l’actuació i el control de les Administracions públiques que vénen configurades pel sistema constitucional propi de cada Estat. Això fa que una gran part de la recerca que es realitza a les universitats espanyoles tingui una projecció essencialment en revistes d’aquest àmbit territorial.

Ha d’advertir-se com existeix en determinades bases de dades com SCOPUS i JCER una sobrevaloració de les revistes anglosaxones, en detriment de les revistes de l’àmbit espanyol i català que és on habitualment publiquen els autors provinents de les nostres universitats. Així, per exemple, en les revistes classificades com A en la proposta de CARHUS PLUS 2018 trobem en l’àmbit de Dret 21 revistes en anglès, 8 en castellà, 2 en francès, 2 en italià, 2 en alemany i 2 en català.

L’indicador SNIP (Source Normalized Impact for Paper) que és utilitzat per Scopus i Carhus Plus és un sistema més propi d’altres disciplines científiques que tenen una major projecció internacional. Per això, l’aplicació merament automàtica d’aquest est indicador SNIP pot comportar que es prevalgui més un objecte d’interès més global que un estudi més propi d’àmbits més localitzats com sol ser el Dret. Per tant, això fa que en aquest àmbit el SNIP se centri més en l’objecte estudiat que en el rigor metodològic i la innovació.

L’aplicació d’aquests criteris ha suposat que revistes altament reconegudes en l’àmbit del Dret Públic com la Revista d’Administració Pública i la Revista Catalana de Dret Públic hagin estat degradades de la classificació A en l’anterior versió de Carhus Plus 2014 en la B en la de Carhus Plus 2018 o que la Revista Basca d’Administració Pública i la Revista Aragonesa d’Administració Pública hagin estat degradades de la B a la C. La penalització de les revistes en què habitualment publiquen els nostres investigadors suposa la penalització de la recerca que realitzen els juristes en l’àmbit del Dret administratiu posant-los en una situació de greuge comparatiu.

En definitiva, la introducció de criteris objectius bibliomètrics de classificació de revistes resulta una important eina per a l’avaluació de la recerca realitzats per als treballs realitzats i així mateix tenen una funció rellevant com és la de donar pautes als editors per aconseguir una major difusió i de repercussió dels treballs publicats [SERRATE CASADO, Laura; ROVIRA I ÀNEC, Lluís (2017: 12-13)]. Ara bé, com s’ha encarregat de puntualitzar el Tribunal Suprem no poden constituir-se com un element que exclogui la necessària avaluació del treball més enllà del mitjà en el qual està inclòs. No pot, per tant, sobrevalorar-se l’instrument de difusió que és la revista amb l’aportació que realitza la recerca del treball publicat en la mateixa.

Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0

Deja tu comentario

Tu dirección de email no será publicada. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*